Al NE de Navarra, el sistema càrstic de Larra marca clarament la fi del Pirineu de pedra conforme es va cap al Cantàbric. A partir d’aquesta circumstància, airoses i ondulades muntanyes encatifades de pastures acompanyen el visitant fins a la mateixa ratlla de la costa. El sostre autonòmic que avui toca visitar es troba en aquest vèrtex i el propi nom defineix la situació: la Mesa, o espai planer i enlairat, petit altiplà sobre cingleres; de los Tres Reyes, terme o punt on conflueixen tres territoris de diferents administracions; en temps reculat, tres reialmes. Costa d’imaginar els tres reis corresponents fent una trobada dalt d’aquest esquerp calcari.

11. Mesa de los Tres Reyes a Navarra

És una dita que des del cim de l’Aitzgorri, el sostre del País Basc, a tocar al Santuari d’Aranzazu, és possible veure, quan el temps va de cara, les set províncies històriques d’aquest petit i a l’hora gran país. Iparralde, al nord, en té tres: Lapurdi, Baixa Navarra i Zuberoa; a Hegoalde, al sud, n’hi ha quatre: Araba, Bizkaia, Gipuzkoa i Nafarroa o Alta Navarra.Navarra, Nafarroa en èuskera, és una autonomia d’Espanya creada l’any 1982, amb la denominació de Comunidad Foral; és situada al nord de la península Ibèrica, entre França, a tramuntana, l’Aragó, que la separa de Catalunya, la Rioja al sud i el País Basc a ponent. El topònim Navarra probablement prové d’un vocable d’origen preromà el significat del qual es creu que vol dir “terra plana envoltada per muntanyes”. La bandera de Navarra és de color vermell amb l’escut al centre. Aquest és format per cadenes d’or amb una maragda a la unió dels vuit braços i una corona reial a sobre.

El territori que avui ens ocupa, habitat per vascons en èpoques reculades, no va ser mai conquerit completament. L’any 778 es creu que els navarresos van derrotar l’exèrcit franc en la batalla de Roncesvalles, famosa pel poema èpic i llegendari de “la canción de Roldán”. Havent abraçat la monarquia un segle més tard, va assolir el seu major esplendor durant el regnat de Sanç III de Navarra amb un territori que s’estenia des de Cantabria a l’Aragó passant per Burgos i la Rioja. L’any 1212, Navarra va participar en la decisiva batalla de las Navas de Tolosa. La cosa es va acabar quan, al segle XVI, el Regne de Navarra va ser conquerit i annexionat a la corona de Castella, encara que conservant els seus furs, molts dels quals fins al segle XX i, accedint a la seva autonomia com a Comunitat Foral. Finalment es va quedar formant una sola província d’uns 10390 Km² de superfície, amb un perímetre més o menys rectangular i un apèndix sobresortint cap al sud, a la vall del riu Ebre.

Los Fueros y Compilaciones navarresos es van originar a l’edat mitjana com a pacte entre la noblesa i el poble. El regne de Navarra va passar a la corona de Castella sota el comandament de la figura d’un virrei. Desprès de la primera carlinada es va convertir en província, però mantenint el seu propi regim d’autogovern legislatiu, executiu, judicial i fiscal, fins i tot acabada la Guerra Civil Espanyola, ja que Navarra havia donat suport a la revolta. La Constitució de 1978 va establir “que empara i respecta els drets històrics dels territoris forals”. Els furs van ser actualitzats i millorats. Les Institucions Forals de Navarra són: el Parlament, que és l’òrgan legislatiu, el Govern o Diputació Foral, que és l’òrgan col·legiat que exerceix la funció executiva i el President del Govern, que és el cap de l’executiu.

Situada sobre un altiplà a 450 metres, gairebé al centre de la regió, la ciutat de Pamplona, Iruña en èuskera, és la capital provincial i a la vegada de la Comunidad Foral de Navarra. Vorejada en gran part per les aigües del riu Arga, el primitiu poblat vascó d’Iruña va ser un emplaçament estratègic on es va establir un campament romà que amb el temps seria Pamplona, “la ciutat de Pompeu”.

Carlemany ocupa Pamplona i destrueix les muralles l’any 778, poc abans de la desfeta de Roncesvalles.

El regne de Pamplona es configura com element de reconquesta davant de l’Islam, anomenat més tard regne de Navarra com a escut enfront de la corona castellana. La resta de la historia ja és evident i sabuda. Els elements importants i dignes de visitar a la ciutat de Pamplona poden ser: les Muralles de 1512, Ciutadella, Pòrtics i Jardins; la catedral de Santa Maria la Real, esglésies de San Nicolás, San Cernín i San Lorenzo; la plaza del Castillo, el puente de la Magdalena, el museo de Navarra, etc.

Navarra es divideix administrativament en cinc Merindades històriques que són: Estella, Olite, Pamplona, Sangüesa i Tudela. Quant a les comarques tenim els grups de la Montaña, la Zona Media i la Ribera. Al primer grup pertanyen la Navarra Húmeda del Noroeste, on destaquen la vall de Baztán, el municipi més extens de la regió i les serres de Urbasa i Aralar; els Valles Pirenaicos, com els de Roncal i Salazar, amb els fantàstics boscos de la Selva de Irati i les originals poblacions de Ochagavia o Isaba, a part de Roncesvalles; las Cuencas Prepirenaicas o de Pamplona, a l’entorn de la capital regional i fins a la conca de Lumbier. La Zona Media es divideix en Navarra Media Occidental o Tierra Estella, que envolta aquesta preciosa ciutat i Navarra Media Oriental amb llocs tan emblemàtics com Tafalla i la ciutat medieval d’Olite, així com Sangüesa amb el Castillo de Javier i el Monasterio de Leyre. A la Ribera, situada al sud de la comunitat, hi tenim la Ribera Alta o Estellesa, a tocar el riu Ebre en el sector de ponent; i la Ribera Baja o Tudelana amb aquest important centre comercial per capital i els originals deserts de las Bárdenas Reales a llevant. Per sota de les comarques el territori s’organitza en Municipis que en nombre de 272 són les entitats locals i els Consells, petites poblacions amb béns propis.

Bons records tenim del pas per Navarra fent el camí de Sant Jaume que el travessa gairebé en diagonal. Llocs emblemàtics carregats de història i bones sensacions, records de Roncesvalles, Pamplona, Sangüesa, Santa Maria de Eunate, Estella, Los Arcos o Puente la Reina, realment indrets plens de màgia i melangia.

A Belagua s’hi arriba per la vall del Roncal des de l’embassament de Yesa i, al càmping de Zuriza, per la vall d’Ansó des de Berdún. El sostre de Navarra es troba a la zona de Larra-Belagua, al NE de la província, fent partió amb els antics regnes d’Aragó i Bearn. Són les darreres alçades importants del Pirineu; cap a ponent, nomes el Orhy, una muntanya de vaques, sobrepassa els 2000 metres. El carst de Larra definit com “la desolación de las desolaciones” per importants pirineistes, és un paratge singular i espectacular en el qual l’acció de l’aigua ha convertit el terreny en un paisatge llunàtic. La Reserva Natural de Larra és un indret descompost per les roques i esquitxat de pi negre que fan d’aquest lloc un autèntic laberint, molt perdedor en dies de boira. L’acció química de l’aigua sobre la roca calcaria produeix una erosió per dissolució de la calç que dona lloc a formes característiques a l’exterior i no en parlem d’allà on no es veu, el subsòl.

Des del refugi de Belagua, itinerari lògic per aconseguir el sostre de Navarra, cal creuar el conjunt càrstic de Larra, de camí complicat i perdedor, tot un laberint on es perd l’orientació fàcilment.

Dalt de l’esperó rocós de la Mesa s’hi troben quatre elements estranys o diferents a la pedra: una bústia per a les targes, típica en aquests verals, la maqueta del Castillo de Javier d’inoxidable, que també fa de bústia, una imatge de l’estàtua de San Francisco Javier, a voltes amb un mocador de “los sanfermines” al coll i una placa commemorativa.

Curiosament les guies consultades donen, invariablement, dues alçades per aquest cim: 2428 ó bé 2444 metres. A la fi de les lectures entenc que la cota baixa pot referirse a l’altiplà o la Mesa, que dóna a llevant i que la cota més alta és el cim pròpiament dit; les dades coincideixen.

FITXA TÈCNICA: Excursió número 11.

Muntanya a visitar, la Mesa de los Tres Reyes.

Alçada, 2444 metres.

Comunitat Foral de Navarra.

Capital, Pamplona.

Situada al Pirineu axial.

Límit amb Aragón i Bearne

Data, octubre del 2004.

Lloc de sortida, refugi de Linza.

Itinerari: A la capçalera de la vall d’Ansó, d’administració aragonesa, més amunt de Zuriza, es troba el refugi de Linza edificat al Plano de la Casa. Més llarg però menys difícil que des de Belagua, el camí ressegueix un flanqueig ascendent a l’ombra de Lapakiza de Linzola cap a l’altiplà del collado de Linza.

Amb la Mesa de los Tres Reyes a la vista, cal vorejar la Hoya de la Solana per l’esquerra i encarar la Hoya del Portillo de Larra cap a llevant i en llarga diagonal fins assolir la cresta.

Una darrera estricada ens deixa a l’esplanada de “la Tabla”, arribant fàcilment al cim amb una visió que va des del Cantàbric al Vignemale i el Moncayo.

Temps de marxa efectiva: unes 3 hores llargues.

Desnivell acumulat: uns 1100 metres.

Temps: Dia assolellat i anterior a la primera nevada de tardor.

Distància des de Girona: uns 480 quilòmetres.

Observacions: El cim en basc sona quelcom així com Hiro Erregeen Mahaia.

NOTA DEL CEO: PODEU CONSULTAR ELS ANTERIORS ARTICLES ALS BUTLLETINS CORRESPONENTS.