TRAVESSIA VALLTER - MENTET - NYER - OLETA

Sortim de l’estació de Vallter 2000 i ens dirigim a la portella de Mentet (2411 m. 30 minuts, 1’43 km.) Tot seguit baixem en direcció a la barraca dels Alemanys, nom que li fou donat ja que a la segona guerra mundial els alemanys la van construir amb troncs de pi, com les cabanyes de l’oest americà. Fou cremada per un excursionista embriagat i reconstruïda ara fa uns catorze anys per l’ajuntament de Mentet (1968 m d’alçada, 1’15 h, 4’27 km.). Continuem baixant fins arribar al poble de Mentet (1548 m., 2’15 h. 7’62 km.). De Mentet ens enfilem una mica fins arribar a una cabanya de pastor amb vistes sobre els cingles de Nyer (3h., 1622m., 9’92 km.).

Continuem el nostre recorregut fins arribar a una casa en ruines, els Colits (4h. 1357 m., 12’62 km.). Aquí fem una remuntada per guanyar els 1485 m. (5h., 15’34 km.). Aquest lloc és un mirador de la vall del Tet. Des d’aquí tot és baixada fins al poble de Nyer (741 m., 20’45 km, 6’30 h.).

Continuem per la carretera fins arribar al poble d’Oleta (620 m., 24 km., 7h.).

NYER

Municpi del Conflent, a la dreta del Tet (entre els banys de Toès i la confluència amb la riera de Mentet). El municipi s’estén per la vall de Nyer. El poble, esmentat ja el 871 com a possessió del monestir d’Eixalada, és al voltant de l’església parroquial, vora la riera de Mentet, aigua avall de les gorges de Nyer, la sortida de les quals era dominada pel castell de Nyer. Aquest castell pertanyia a la familia de Banyuls, Senyors de Nyer i caps dels nyerros. Els nyerros, una bandositat originària als comtats del Roselló i la Cerdanya va aparèixer cap a les darrerries del segle XVI.

El bandolerisme a la Catalunya dels segles XVI i XVII era sinònim de “guerres privades o de bandositat” per l’activitat coercitiva pròpia de la jurisdicció i els escamots armats feudals: per simples revenges de sang o furs, autèntics conflictes socials entre pobles i senyors.Hi havia bandolers i també senyors bandolers. La bandositat contrària a la dels nyerros eren els cadells, senyors de Cerdanya. Les denominacions de nyerros i cadells esdevingueren una manera de vertebrar i designar les rivalitats de la noblesa i la pagesia. A la ruralia les bandositats de nyerros i cadells prengueren el caire d’una autèntica guerra de masos amb rivalitats familiars. Un bandoler famós fou Joan Sala Farrer, àlies Serrallonga, que reuní una colla de 44 homes per formar una quadrilla sota el seu comandament. Serrallonga actuà entre Viladrau, Susquets i Querós i en cas d’anar maldades passaven la frontera, ja que dins de França, eren auxiliats per senyors feudals i a la zona dels Pirineus els emparava el senyor de Nyer.

MENTET

Municpi del Conflent, entre els massissos de Costabona, Bastiments i el Canigó, al límit amb la vall de Camprodon. El rendiment mínim de l’agricultura i la ramaderia van provocar el gairebé total desploblament del poble, comprat per especuladors belgues.

L’església del poble està dedicada a Sant Vicenç. La primera referència que tenim del poble és a l’any 1011, quan en una butlla papal que el papa Sergi IV adreçà a Sant Miquel de Cuixà hi surt Mentet, ja que el cenobi tenia un alou a la villa de “Mentedo”.

La Parròquia de Sant Vicenç de Mentet fou una dependència de la canònica de Santa Maria de Cornellà. A finals del segle XI l’església apareix a mans dels comtes de Cerdanya. A principis del segle XVII es consignà que l’església havia esdevingut una sufragània de Santa Pau de Pi i l’any 1858 s’emprengueren notables obres de reforma que comportaven el sobrealçament de l’església.

Excursió programada per al 24 de maig.

Jordi Freixa